Podem definir l’autoconcepte com “el conjunto de percepciones o referencias que el sujeto tiene de sí mismo; (...) el conjunto de características, atributos, cualidades y deficiencias, capacidades y límites, valores y relaciones que el sujeto conoce como descriptivos de sí y que percibe como datos de su identidad” (Hamachek, 1981, citat per Peralta i Sànchez, 2003). L’autoconcepte influeix directament en la formació de la personalitat i per efecte en l’autoestima, definida com “la competencia social, ya que influye sobre la persona en cómo se siente, cómo piensa, cómo aprende, cómo se valora, cómo se relaciona con los demás y, en definitiva, cómo se comporta” (Clark, Clemes y Bean, 2000; Clemes y Bean, 1996, citat per Peralta i Sànchez, 2003).
La Psicologia de l’Educació ha estat estudiant les relacions que s’estableixen entre l’autoconcepte i el rendiment acadèmic. Es troben quatre possibles patrons de casualitat que permeten relacionar tots dos conceptes.
-
El rendiment acadèmic determina l’autoconcepte. Segons els resultats que obtinguin els alumnes, és a dir, segons el seu rendiment acadèmic d’èxit o fracàs influirà en la imatge que té l’alumne de si mateix com a estudiant. Per tant, un alumne que té èxits acadèmics el seu autoconcepte serà més positiu que en el cas contrari.
-
Els nivells d’autoconcepte determinan el grau d’assoliment acadèmic. Aquest model fa referència a l’efecte Pigmalió- acompliment d’unes expectatives prèvies perquè inconscientment s’han modificat les conductes per què així sigui-. El rendiment acadèmic millorarà si es perfecciona l’autoconcepte que posseïxen els propis alumnes, com també si les expectatives que els professors tenen són positives.
-
L’autoconcepte i el rendiment acadèmic s’influeixen i determinen mútuament.
-
Altres variables poden ser la causa de l’autoconcepte com del rendiment acadèmic. Com variables personals, ambientals, acadèmiques o no acadèmiques.
S’han fet nombrosos estudis en els quals s’ha demostrat que gaudir d’un autoconcepte elevat produeix nombrosos beneficis. (PERALTA I SÀNCHEZ, 2003)
Seguint amb la línia de Peralta i Sànchez, Villarroel ens argumenta que és en la etapa escolar quan els alumnes van formant el seu autoconcepte, el qual evoluciona amb el pas del temps. L’opinió dels pares, dels mestres, les qualificacions i la retroalimentació que fa el professor són factors fonamentals que influeixen en l’autoconcepte. El fet que els alumnes tinguin un bon autoconcepte acadèmic facilitarà el desenvolupament d’estratègies d’avaluació i metacognitives. Villarroel afirma que l’ambient físic, la relació que es dona entre alumne i professor com el paper que té el mestre dins l’aula influeixen en el posterior rendiment acadèmic.
Marchago expresa que “el desenvolupament d’un autoconcepte positiu en els alumnes requereix la existencia d’un clima adequat que faciliti i estimuli l’expressió del subjecte, l’aceptació de si mateix i de la resta. Considera també, que el professor és el principal responsable d’aquest clima, especialment quan mostra interés per cada alumne, accepta als nens i els comunica el seu afecte i recolçament.” (Marchago, 1991 citat per Villarroel 2011). A més, l’autora afirma que l’autoconcepte acadèmic pot servir com a guia per dirigir el comportament i el rendiment a l’escola, tanmateix serveix com un mecanisme motivador de l’esforç que una persona realitza per estudiar i aprendre. (VILLARROEL, 2011)
Rice (2000), considera que els adolescents fan comparacions entre la seva persona, l’ideal que tenen de com haurien de ser i el que la resta consideren de com hauria de ser. En aquesta linea Strang, segons cita Rice (2000), diu que hi ha quatre dimensions del jo:
-
Autoconcepte bàsic: visió sobre si mateix de la seva personalitat, de les seves habilitats, del seu estatus i de les seves funcions.
-
Autoconcepte temporal o transitori: ideas que cadascú té sobre la seva persona però que estan influides per situacions determinades o estats d’ànim.
-
Jo social: el que pensen sobre ells els influeix.
-
Jo ideal: la clase de persona que els agradaria ser.
Alcántara en Molina, Baldares i Maya consideren que “l’autoconcepte és l’opinió que creen sobre la seva persona pel que fa a la personalitat com a la conducta i aquesta opinió, els ajudarà a construir l’autoestima”. A més, comenten que les emocions i l’autoestima es veuen influides per l’autoconcepte.
