Ensenyar i aprendre: dos elements indissociables

Des de un punt de vista psicològic, l’aprenentatge produeix uns canvis en les persones com a resultat de les experiències que vivim: sense experiència no hi ha aprenentatge. Aquests canvis mostren una llarga permanència en el temps i, per aquest motiu, estan estretament lligats amb la memòria i l’oblit.

Hem d’afegir dues característiques de l’aprenentatge: per una banda, els canvis poden afectar a l’activitat i/o al comportament de les persones i per una altra, són necessaris una gran varietat de processos psicològics (atenció, percepció, motivació...) per dur a terme l’aprenentatge.

La visió constructivista de l’aprenentatge és la que té més difusió i acceptació, on la persona que aprèn aporta experiències, interessos i motivacions per poder afrontar noves situacions que li permetin generar aprenentatge. Una vegada s’afronten aquestes situacions es construeix una primera comprensió i es creen uns significats relatius. Quan aquesta comprensió ja s’ha fet, es produeix un impacte sobre la matriu inicial (coneixements, interessos...) i provoca una modificació de manera que hi ha un nou punt de partida i comença un nou cicle d’aprenentatge.

Segons aquest escrit hi ha tres consideracions a l’hora de descriure la visió constructivista de l’aprenentatge. La primera consideració exposa que l’aprenentatge és un procés de construcció fet a partir d’experiències i coneixements de l’alumne, i també, dels continguts escolars. La segona consideració diu que l’aprenentatge escolar requereix voluntat i esforç per part de l’alumne. És per aquest motiu que es creu que els alumnes han de intentar trobar un sentit a allò que se’ls hi ensenya i relacionar-ho amb la seva vida personal i/o professional. Quan no són capaços d’atribuir un sentit als continguts escolars, la seva disposició per aprendre flaqueja o pot acabar sent impossible. Conseqüentment la construcció de significats i l’atribució de sentit són dos processos indissociables. La última consideració té en compte els continguts escolars que són sabers culturals que l’alumne ja coneix mínimament quan es presenten per primer cop. És a dir, ja tenen significats estables i acceptats per la societat i pels alumnes. Però perquè l’aprenentatge sigui totalment satisfactori és necessari que aquests significats tinguin una compatibilitat amb els significats culturals. Aquesta tasca solament la pot fer l’alumne però rep l’ajuda de l’acció educativa intencional i planificada del professorat anomenada com a ensenyança.

Temas
Recibe nuevos alumnos
© 2007 - 2024 Tus clases particulares Mapa web: Profesores particulares| Academias y centros