A pocs dies del començament del curs escolar, amb la pandèmia vacil·lant, els dubtes que planen sobre les noves estratègies educatives, fa que moltes famílies i alumnes es vegin immersos en la incertesa. La salut mana en aquests casos i també l'economia, però el que és clar és que l'educació només arriba al cim de les seves possibilitats quan té com a base una important dosi d'estabilitat, tranquil·litat, pau, en definitiva.
Partim de la necessitat que els estudiants desenvolupin les seves capacitats: intel·lectuals, emocionals, socials, perquè aconsegueixin el grau de maduresa que els serà menester ja ara i especialment quan s'enfrontin a la vida laboral.
I la llengua hi juga un paper importantíssim, perquè no és només una matèria més del currículum; sinó que és l'eix que vertebra el raonament, és la carta de presentació de cadascú de nosaltres en tots els àmbits: social, laboral, emocional...
Aprendre de llengua, és millorar la nostra expressió, aconseguir una bona comunicació oral i escrita. És a dir, entendre el nostre món, saber desxifrar els missatges que ens arriben, aprendre a pensar, dialogar i participar en fer del nostre un món millor.
Per tot això m'apassiona ensenyar i em porta a veure la tarea educativa com un element també de desenvolupament personal: interactuar amb alumnes, ja siguin joves o adults, és per a mi participar en una aventura il·lusionant, en la qual tant els estudiants com jo naveguem plegats per aconseguir allò que d'entrada sembla un repte grandiós: que tots plegats ens estimem més la llengua i la fem servir per al que és: un mitjà que ens fa sentir còmodes en el món en què vivim i que ens ajuda a gestionar les emocions i afavorir les bones relacions amb els altres.
