1-Provem a dir-ho diferent: si diem que "el IOGA és una forma de regular l'ATENCIÓ", és perque durant el procés de socialització va canviant la nostra percepció cognitiva i sensorial de l'entorn de forma reversible (en el sentit de poder autoregular la forma en que sentim el cos o activitat propioceptiva, una de les variables que ens permet movilitzar la consciència o direccionabilitat de l'atenció).
2-Pensar-nos com a procés (i autoregulant l'atenció entre percebren's com a TEMPS -intenció- i com a ESPAI -atenció-) permet situar-nos dins el paradigme vigent: "som construïts socialment", aportant una variable novedosa a la seva regulació: la sensorio-motriu.
3-Reunint els dos punts anteriors,
- Una pràctica sensorio-motriu (IOGA -exercitar-se en sostenir la percepció d'espai o meditació-)
- Una pràctica cognitiva (REFLEXIÓ -exercitar-se en sostenir un espai simbòlic que doni sentit a (1)
en resulta un bell ideal de tipus humà -i de vida- universal:
3. La "VIDA TEORÈTICA o filosòfica (Habermas)" = "IOGA + REFLEXIÓ"
Què hi hem guanyat?: Ara no només tenim una vella pràctica (una tècnica) situada en un marc teòric ja caducat (la metafísica), sinó una antropotècnica -Sloterdijk- o tècnica d'humanització, que situem en el procés de socialització, a través del qual esdevenim un sistema biosocial (o si voleu les màquinas deseantes de Deleuze) regulable des de dins (variable sensoriomotriu o ioga) i des de fora (variable emotiva o valors).
Què faltaría per transformar al ioga en una ANTROPOLOGÍA?: Proposar models teòrics (imatge de capçalera) intuitius i provisionals, però que assumeixin el paradigme vigent, que permetin redefinir antics conceptes que, com el de kundalini, han de remetre a la regulació de l'activitat neuronal, i en la mesura de lo possible demostrar-ho amb tecnología de feedback.