Durant els últims temps s’han intentat elaborar síntesis dels coneixements sobre l’aprenentatge. Un d’aquests intents es fonamenta en la investigació psicològica de l’aprenentatge. Aquesta investigació proposa 14 principis relatius al aprenentatge i al procés d’aprenentatge organitzats en quatre grups de factors: cognitius i metacognitius, motivadors i afectius, evolutius i socials i els relacionats amb les diferències individuals. Els factors cognitius i metacognitius parlen sobre l’aprenent. Exposen que l’aprenentatge de temes complexos és més eficaç quan l’aprenent fa una construcció de significats a partir de la informació i l’experiència. Aquests significats els pot construir amb coneixements que ja té, relacionant el que ja sap amb informació nova i amb estratègies de pensament i raonament. Aquest aprenentatge està influenciat per factors ambientals incloent-hi la cultura i la tecnologia. En segon lloc, els factors motivadors i afectius parlen sobre la motivació per aprendre. La motivació està influenciada pels estats emocionals així com per les creences, els interessos i les metes. La creativitat i la curiositat també contribueixen a la motivació per aprendre. També per adquirir competències i coneixements es requereix esforç constant per part de l’alumne i si aquest no té motivació ni voluntat, és poc probable que interioritzi coneixements i sigui competent. En tercer lloc es presenten els factors evolutius i socials que tenen en compte les diferencies de desenvolupament dels aprenents i les influencies socials sobre l’aprenentatge. Per últim els factors relacionats amb les diferències individuals són molt importants per l’aprenentatge. Els aprenents tenen estratègies per aprendre que depenen de l’experiència prèvia i de l’herència. A més l’aprenentatge és més efectiu quan es tenen en compte les diferències com la llengua i la cultura. També són una part essencial en el procés d’aprenentatge l’establiment d’estàndards i l’avaluació de l’aprenent.
Els autors d’un altre informe revisen quatre àrees d’estudi i investigació, identificant les aportacions que són més importants per l’educació formal i escolar. Aquestes quatre àrees són: la comparació entre experts i novells en dominis específics de coneixement, la transferència dels aprenentatges, l’aprenentatge en nens i les relacions entre ment i cervell. La primera àrea exposa que els experts perceben informació que els novells no són capaços de percebre. A més, els experts tenen molts més coneixements i per tant saben organitzar millor la informació. Tot i això, encara que els experts tinguin més coneixements en la seva disciplina, no vol dir que siguin capaços d’ensenyar a altres. La segona àrea explica que els coneixements no s’han d’aprendre de manera repetitiva perquè sinó no es poden transferir. És per aquest motiu que és molt important que el aprenent sigui capaç de saber quan pot utilitzar allò que ha aprés. A més si l’aprenent adquireix els coneixements d’una manera conceptual, és més fàcil que aprengui de manera independent. La tercera àrea reflexiona sobre com els nens són capaços de raonar encara que tinguin mancança de coneixement i d’experiència. Per això és molt important desenvolupar estratègies d’aprenentatge. Els nens necessiten comprendre que significa aprendre, així com saber per si mateixos si han entès el que estan aprenent. La quarta àrea raona sobre com l’aprenentatge modifica l’estructura física i l’organització funcional del cervell. És a dir, que a través del aprenentatge el cervell s’organitza i es reorganitza.
Actualment hi ha tres principis que han passat a formar part de la majoria de propostes pedagògiques i didàctiques orientades a millorar la qualitat i l’eficàcia de l’educació escolar. Aquests principis són:
1. Els alumnes ja tenen uns coneixements previs que s’han de tenir en compte a l’hora d’ensenyar perquè sinó es corre el risc que no assoleixin els nous coneixements.
2. Per poder aplicar els nous coneixements l’alumne ha d’adquirir una base sòlida de coneixement factual en una àrea determinada, així com desenvolupar una comprensió entre les idees i el seu marc conceptual i organitzar el coneixement adquirit.
3. Els alumnes aprenen millor quan són capaços de entendre com aprenen.
