A vegades la comprensió de la importància de la llengua dins el currículum pot restar entelada, ja que per als estudiants, o els que els acompanyen, la llengua -sigui quina sigui- és una matèria més dins els plans d'estudis, com ho són altres assignatures.
És de gran importància que considerem aquesta àrea com l'eix principal de tot l'ensenyament. És a dir, els altres conceptes (matemàtics, històrics, artístics, etc.) són subsidiaris del llenguatge, o, si es vol, la llengua és a la base de tots.
Tots estarem d'acord en afirmar que sense un domini de la llengua no es pot accedir a aquells coneixements.
És, en definitiva, un element instrumental. D'acord, però és molt més.
No podem dir que la llengua és com el bisturí per al cirurgià, encara que ho és. La llengua és molt més, ja que a més de ser una eina per construir altres coneixements, és el pont que accedeix a la construcció d'un mateix i que fa possible en part la nostra relació amb els altres, encara que, com sabem, hi ha molts tipus de llenguatges, així com hi ha moltes maneres de relacionar-nos i teixir xarxes socials de comunicació.
Ara vinc a referir-me a un aspecte específic de la llengua, que és la construcció d'un mateix, el disseny del nostre món interior. En aquest sentit, l'assoliment del meu interior, en part, ve pel domini de la llengua, tot i que hi ha d'altres llenguatges que de fet hi contribueixen, especialment per les persones que presenten algun tipus de dificultat lingüística, o altrament aquells i aquelles que tenen més facilitat en aquelles altres disciplines. Així tots tenim experiència de com la música -o d'altres llenguatges artístics- ens han ajudat a construir el nostre imaginari, el meu jo.
L'aprofundiment de la llengua, especialment la materna, ens fa augmentar la nostra consciència lingüística, la qual cosa repercuteix en una millora del meu estat emocional i en la meva relació amb els altres. És més fàcil gestionar la meva emotivitat i, com a conseqüència, la interrelació amb altres persones. És a dir, si jo m'entenc millor a mi mateixa, serà més probable que la interacció amb el món exterior sigui positiva, adequada, previsible.