Ensenyar en un clima de pandèmia
A tots ja ens ha quedat clar que en la situació sanitària en què ens trobem hem d'aprendre, cada dia, a conviure amb la pandèmia. Cada dia, perquè si ens relaxem, entrem en la zona de risc, nosaltres i les persones que ens envolten.
És una característica de les pandèmies la ràpida difusió, o contagi, propi d'aquest tipus de malaltia. La pandèmia s'acosta a les denominades "plagues", que tenen un regust històric, com si es tractés d'alguna cosa antiga, i per tant alguna cosa ja superada. Res més lluny de la realitat.
Ara que fa gairebé dues setmanes que ha començat el curs, els docents tenim a sobre una pressió social important, perquè les famílies han dipositat sobre les nostres esquenes la confiança no només d'ensenyar als fills i filles, sinó també d'alguna manera de mantenir-los protegits contra aquesta difusió accelerada dels virus. I els responsables de Salut i els d'Ensenyament encara actuen més i més sobre la nostra percepció de la missió del docent.
L'escola, el centre educatiu, ha vist que es capgirava la seva missió i de retruc l'ensenyant. Ara cobra nova forma l'escola com a factor socialitzador i perd forma l'aspecte acadèmic. Com a ensenyants podem perdre els papers, si no els hem perdut ja tots plegats: institucions, famílies, professorat i alumnat.
Però és clar, hem d'ensenyar. Potser hem de buscar estratègies noves per guanyar amb intensitat els temps de docència que queden una mica reduïts per l'atenció a d'altres aspectes relacionats amb la salut i el civilisme. Hem d'acudir a molts fronts, se'ns demana més i hem de resoldre conflictes que no eren pròpiament nostres perquè depassen el que hi estàvem acostumats. Reprendre amb iniciativa aquesta vessant més educativa i d'acollida que la pròpiament didàctica.