Fa molts, molts anys enrere quant encara estava a la acadèmia, quan encara estava aprenent i no m’havia decidit anar pel meu compte. Em va venir de sobte la oportunitat de començar un nou camí amb un projecte que avui en dia es el quadre més gran que he fet.
Aquell any va ser molt important per a mi, perquè amb aquest gran projecte vaig madurar molt amb la pintura i també per decidir-me quin tipus de tècnica m’agradaria fer.
La Elisenda una bona amiga meva que és com si fos la meva germana gran, em va encarregar un quadre en blanc i negre (any 2010).
Al principi no ho veia factible, perquè tenia por que no m’hi cabés a l’estudi, però em vaig arriscar i per sort el vaig per poder pintar. Va ser una de les obres que més he disfrutat, ja que era un esbós dels meus que al llarg dels temps es convertiria en una gran obra.
Va estar mig any al taller, fins que va veure la llum del sol al novembre.
També va ser la primera persona de tots els meus amics que es va decidir a que tingués una obra meva i estem parlant del 1998, a finals d’aquest any. Vol dir que durant 23 anys després segueix sent una de les primeres fans que tinc i que tindré.
Doncs Bueno aquest quadre tan enorme medeix 2 metres per 1, esta ben clar que la seva grandària és important. I el seu immens dibuix amb les seves línies fa que aquest projecte sigui un dels millors moments que he viscut. Com també seguint fent coses com aquestes.
Sense perdre mai la inquietud de millorar en tot.
Va ser un treball exquisit.
