Amb una mirada connectada amb tot allò viscut recentment a un centre de màxima complexitat, avui valoro les transicions donades en el progrés pedagògic com una etapa regeneradora i del tot determinant davant l’educació que he viscut com a alumna i que viuré essent tutora.
Em sembla interessant obrir aquesta reflexió fent balanç amb la història. I és que cal haver viscut situacions límit, com la guerra civil o l’existència d’un govern basat en l’autoritarisme en aquest cas, perquè tornem a donar importància a allò veritablement rellevant, l’autonomia i inclusió entre la ciutadania mitjançant la creació de competències en àmbits de supervivència, com són l’economia, sanitat i també l’educació.
Jo mateixa he pogut ser conscient de la renovació que han generat els conflictes que s’han anat donant a l’escola on he assistit i que han permès desenvolupar noves estratègies de control i gestió per aconseguir resultats futurs estables o favorables. Vinculo aquesta explicació a l’experiència amb una alumna que va presentar contusions de tercer grau per violència domèstica, una situació mai viscuda abans al centre i que ha permès allunyar-la dels progenitors, encara que imaginem que el seu estat anímic pugui haver quedat força tocat.
Vull deixar clar també que l’edat d’or de la pedagogia catalana neix de la transició cap a un pensament col·lectiu, on la paraula disciplina ara ja no es vincula a la subordinació entre els membres d’una societat seguint jerarquies ni autoritats, sinó que és a través dels valors democràtics com es forgen els drets i deures individuals i de grup per a la construcció d’una ciutadania sòlida i lliure.
I és així com he pogut admirar, en el període de pràctiques, la feina progressiva de docents defensors de la inclusió educativa com a procés renovador i sustentador del centre. Davant de pares poc disposats a seguir algunes normes del centre, fent front a queixes i fins i tot a l’hora de gestionar la detecció d’agressions familiars, la gestió dels conflictes s’ha donat des del rigor en la cohesió i participació dels agents educatius al claustre, posant la veu de l’alumnat al capdavant i impulsant-se per la recerca i millora de les estratègies ja creades.
