La psicologia de l'educació a l'etapa de primària

Per entendre que és la concepció constructivista prèviament hem de tenir present que és l'aprenentatge i el desenvolupament. L'aprenentatge és el procés cognitiu de canvi en les estructures de coneixement. Té naturalesa social i socialitzadora, és a dir, fa participar de forma activa i crítica en societat a través de les persones; aprenem a partir del llenguatge i la comunicació i perquè això sigui possible necessitem els signes que es distribueixen històricament i en comunitat, a més és situat, depèn del context i de les seves necessitats.

Existeixen dos tipus d'aprenentatge els quals són l'implícit o incidental que es dóna en l'educació informal i l'aprenentatge voluntari o intencional que es dóna en l'educació formal -l'educació és la transmissió de coneixements, habilitats, valors, creences i hàbits a altres persones amb l'objectiu de facilitar l'aprenentatge-. L'implícit es produeix de manera més o menys espontània en qualsevol lloc, sense necessitat de realitzar cap tipus d'esforç conscient i sense l'ajuda d'un professional educatiu. Aquest tipus d'aprenentatge es pot adquirir mitjançant l'observació o la imitació. Mentre que l'aprenentatge voluntari necessita certa voluntat per part de l'estudiant i també d'un agent educatiu. Els dos tipus d'aprenentatge són essencials però el que els diferencia és que uns són involuntaris i els altres tenen una acció educativa intencional amb planificacions i amb un currículum a seguir. L'aprenentatge té com a finalitat l'obtenció d'habilitats i per tant el desenvolupament de la persona.
El desenvolupament és la capacitat cognitiva d'adquirir noves habilitats com el llenguatge o la memòria. L'aprenentatge i el desenvolupament permeten una evolució constant, funcionen de manera paral·lela, fet que implica una obtenció constant de capacitats.

Segons l'autor, la Concepció Constructivista consisteix principalment en l'aprenentatge com a procés de construcció de coneixement a través dels nostres sabers previs, motivacions, interessos i experiències personals. Es necessita, per tant, una implicació i participació activa de l'alumne, ja que aquest és el centre i és qui ha de donar-li sentit als coneixements a partir de significats que siguin compatibles amb el seu context cultural; entenem per cultura el conjunt de coneixements històrics que tenen en comú una mateixa comunitat. Aquesta teoria ens servirà per entendre el com aprenem i per tant serà de guia per als professors.

La teoria socioconstructivista de l'aprenentatge s'estructura en tres nivells: el sistema escolar, el centre escolar i els processos de construcció del coneixement i les influències educatives.
El primer nivell, el sistema escolar, és l'organització social que inclou lleis, currículum, logística, etc. i per tant és el nivell més ampli. La seva finalitat és que tots els alumnes en un futur tinguin les capacitats i habilitats per participar de forma activa dins la societat. Té dues funcions: la socialitzadora, ja que la seva naturalesa és social (ha de fer que l'aprenent formi part de la societat activament creant habilitats) com i què aprenem dependrà de les necessitats del context; i la individualització, és a dir, la conscienciació de que cada individu és únic i ha de forjar la seva pròpia identitat i personalitat.

El segon nivell, el centre escolar, presenta dos vessants: les característiques de l'educació escolar i el triangle interactiu. Les característiques són les següents: s'aprèn de forma conceptual (teòrica), tot i que també es necessita una part processual (pràctica) i aptitudinal. En el procés teòric hem de desgranar cadascuna de les seves parts i simular els continguts, ja que es troben descontextualitzats per naturalesa; ho fem de manera sistemàtica a partir d'una programació (de menys a més difícil), és essencial la figura del professor en aquest moment del procés.

El triangle interactiu és el nucli del procés d'aprenentatge entre alumne, professor i continguts. Tots aquests tenen un paper molt important per tal de garantir el desenvolupament en el procés, són necessaris entre ells perquè fan la funció de mediadors.

El professor fa de guia, ha d'orientar i ha d'aproximar els continguts a l'alumne segons les necessitat d'aquest (edat, interessos, moment històric actual...) i també ha de ser conscient dels coneixements previs de l'aprenent. Ha d'oferir diferents opcions d'aprenentatge per garantir l'assoliment dels coneixements. Per tant, el paper del mestre serà el de pont entre els continguts i l'alumne.

Pel que fa al paper de l'alumne, aquest haurà de fer el seu aprenentatge i ser actiu. Ell és l'activitat mental constructiva, és l'últim responsable del procés d'aprenentatge, per tant és insubstituïble, i haurà de construir significats a partir de l'ajuda que rep per part del professor. Per aquest motiu el seu paper serà fer de mediador entre el professor i els continguts, ja que condiciona al docent a ajustar les activitats segons les seves necessitats i els seus coneixements previs i marcarà el ritme.

Finalment, els continguts són sabers planificats i essencials per aconseguir el màxim desenvolupament social i individual. Han estat escollits per experts dins de la societat. Aquests tenen una naturalesa diferent i, per tant, la manera com s'aprenen o com són ensenyats no és la mateixa.